Miscel·lània Ampostina XXIX

 

El Pueblo (órgano de la Coalición Republicano-Socialista de Tortosa) (Tortosa), núm. 2.864 (29-9-1928).

El Pueblo va ser un setmanari republicà de Tortosa que va aparèixer per primer cop el 1901, com a òrgan del Partido de Unión Republicana de Tortosa. De setmanari va passar a diari, i seguiria durant molts anys la línia política de Marcel·lí Domingo, amb la qual cosa tingué una gran influència en la difusió del marcel·linisme a les Terres de l’Ebre. En temps de guerra es catalanitzà amb el nom El Poble i passà a ser l’òrgan d’ERC. Entre les figures que hi participaren trobem a Emilio Palomo, Josep Berenguer, Sebastià Campos i Terré, i altres. El darrer número aparegué el 1938.

A les pàgines de El Pueblo hi ha articles i notícies referents a Amposta, molts de caire polític que donen veu a la rivalitat entre els marcel·linistes i els palauistes. Ara, però, presentem una notícia que descriu el mercat laboral de jornalers a Amposta, les contractacions en les èpoques de més feina als arrossars, quan acudien a Amposta uns cinc mil obrers de València i altres indrets.

Els Quatre Cantons,la cruïlla entre la carretera de la Ràpita i el carrer de Sant Josep, el carrer Major i altres dos era un lloc d’establiments, entitats i tallers d’oficis varis que es va convertir també en punt de trobada de les colles de jornalers que cercaven faena per treballar a les tasques arrosseres.

El text que firma Bautista Tolosa d’Amposta és dur, ens parla de “mercado de esclavos”, de “despiadada vigilancia del amo” i de “jornaleros irredentos”. Escriu sobre la borsa de treball i les penúries dels obrers del camp.

Miscel·lània Ampostina XXVIII

 La Verdad (Tortosa), núm. 1 (1-1-1881)

La Verdad aparegué l'agost de 1880. Era un periòdic catòlic i conservador, el portaveu de la família de l'alcalde Teodoro González. Es va editar fins el 1903. Pot consultar-se a les plataformes digitals Xac Premsa i Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. 

En el primer número del segon any hi apareix la continuació d'un estudi sobre la conveniència de subvencionar la realització d'un gran port a Tortosa. En el text es fa referència a la millora que va suposar el ferrocarril que s'enllestí els anys 60 i s'esmenta Amposta i el Delta de l'Ebre. 

Una breu notícia sobre el transport i Amposta

" Los coches correos, todavia en 1854, pasaban por Amposta y se reservaban á esta ciudad dos asientos para los pasajeros de Valencia, y otros dos para los de Barcelona. Cálculabanse, pues, cuatro viajes diarios de salida y otros tantos de entrada. El tartanero Jagarrí de todos conocido, veterano y único en su clase en aquellos benditos tiempos, los metia en una tartana semicarro, los acondicionaba entre cofres y sombrereras y dando tumbos por el camino paralelo al Ebro, llegabamos frente de Amposta, esperando alli al raso ó en un mal corral que alguna lancha nos llevase al otro lado del rio. Jagarri hacia crujir el látigo con orgullo, era soberano señor de todas nuestras comunicaciones y no habia vecino que no se asomase como se asoman hoy en las aldeas mas apartadas cuando llega un carruaje.

Aquella tartana de mala forma y peor movimiento, ha sido sustituida por un ferro-carril con magníficos coches; Jagarrí ha entregado su cetro á los maquinistas; la locomotora ha reemplazado á los pencos; salas de espera á los corrales de frente Amposta Y no son dos billetes para Valencia y dos para Barcelona los que se reservan á Tortosa, sino 40,000 billetes al año que espende la estacion del ferro-carril.

Y salen tambien diariamente coches y tartanas en todas direcciones llevando y trayendo un número de pasajeros que pareceria increible veinte y cinco años atras.

Ved ahí el Delta del Ebro. Cosechábase sosa, barrilla y regaliz. Amposta era una mala poblacion, inmensamente pobre, nada valian allí los terrenos y menos la produccion. Hoy el Delta derecho produce cuatrocientos mil duros al año..."

 

 

MISCEL·LÀNIA AMPOSTINA XXVII

 Diario de Tortosa (Tortosa), núm. 355 (8-6-1883), p.1.

El 8 de juny de 1883 el Diario de Tortosa reproduïa un extens text del mestre d'Amposta Manuel Meseguer, que havia estat publicat anteriorment a un diari castellonec. L'escrit, amb el títol "Amposta", contestava un article que feia referència a la colonització d'Espanya, on l'autor, Arellano, escrivia sobre la fundació d'Amposta.   

Pel que fa al diari tortosí, va succeir el Noticiero Dertosense (1878-1882). Es va publicar entre 1882 i 1923, essent  l'òrgan del Partit Liberal-Dinàstic. Una bona part dels exemplars es poden consultar mitjançant els cercadors de premsa històrica digitalitzada Xac Premsa i Biblioteca Virtual de Prensa Històrica. 

LES INQUIETUDS D'UN MESTRE

Manuel Meseguer Gonell era conegut  per haver publicat diversos llibres adreçats al professorat, com la Guía del niño.Primer libro de lectura después del método en las escuelas. En l'escalafó de mestres d'aquella època va arribar a la 1a classe. Morí a Ulldecona el 1893, on havia estat destinat des de feia uns anys.

El text que publicà Diario de Tortosa discrepa sobre el que escriu Arellano referent a la fundació d'Amposta per part dels grecs, encara que diu que van ocupar-la i afegeix que el nom que li donaren fou Emporium, després Ampurias, pues no es probable, como algunos autores pretenden, que Ampurias fuese una poblacion extinguida de la provincia de Gerona,... Meseguer parla dels ibers, però també dels descendents de Jàfet, un fill de Noé, que considera molt probable que arribaren a les nostres terres, i de la llegenda de Santa Susanna. Però més enllà de les fantasies històriques que recull, l'article acaba fent referència al desenvolupament del Delta. Les plantacions d'arròs les considera un problema per a la salut pública i recomana el conreu del blat i la plantació d'arbres. Proposa plantar Eucaliptus  per sanejar els terrenys i acabar amb el paludisme. 

https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/results.vm?a=356651&d=creation&d=1883&d=06&d=08&d=1883&d=06&d=08&t=%2Bcreation&s=0&view=premsa&lang=ca

Miscel·lània Ampostina XXVI

La Humanitat (Barcelona), núm. 900 (30-9-1934), p. 9.

Lluís Companys va fundar el diari La Humanitat i el dirigí en els seus inicis. El primer número aparegué el 9 de novembre de 1931, en oposició al grup de L'Opinió. Fou suspès pels fets del 6 d'Octubre i substituït uns mesos per La Ciutat. Reaparegué fins el 24 de gener de 1939. Es va publicar a l'exili, com a portaveu d'ERC. Entre els seus col·laboradors destaquen: Antoni Rovira i Virgili, Pere Coromines, Ventura Gassol, Carles Pi i Sunyer, Artur Bladé i Desumvila, etc. Va reaparèixer el 1979, fins el 1986.  El diari es pot consultar a través del portal d'accés obert ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

A la pàgina 7 comença el reportatge "Terres del Baix-Ebre. Tortosa", en el qual hi ha articles que parlen de Tortosa, Mas de Barberans, Amposta... També és pot llegir una entrevista al diputat Miquel S. Cunillera, president de la comarcal d'ERC al Baix Ebre.

L'article referent a Amposta el signa Manuel Cano i es pot llegir a la pàgina 7. El text fa referència sobretot a la importància del conreu de l'arròs i als problemes amb la taxa oficial del preu de venda, que segons els pagesos del Delta els valencians no complien. Amposta és un dels centres agrícoles més importants de Catalunya, i el periodista ens descriu una bonica imatge:

Durant les hores de treball al camp, Amposta dóna la impressió d'una població de dos o tres mil habitants; és al capvespre, quan comença l'arribada d'homes i dones procedents del camp, que us adoneu que sou en un dels centres agrícoles més importants de Catalunya. Els carrers van plens de gom a gom, s'omple el centre obrer i a la cruïlla dels carrers més principals es situen nombrosos grups d'ampostins per a parlar del curs que segueix la collita i del preu a què compten poder-la vendre.

L'article ens proporciona unes dades força interessants sobre la producció arrossera al delta de l'Ebre.

A la comarca de l'Ebre es cultiven uns 60.000 jornals del país, cada jornal equival a 2.190 metres quadrats, i produeixen, aproximadament, 720.000 sacs de cent quilos d'arròs amb clofolla, que després de passar pel molí es transformen en 450.000 sacs d'arròs blanc.

Finalment, Cano escriu sobre la sanitat. Recorda la instal·lació del dispensari antipalúdic a Amposta que va promoure la Mancomunitat i la lluita contra el tifus que emprengué el primer ajuntament d'esquerres d'Amposta, tancant pous i millorant la higiene de la població. De la tuberculosis i la vacuna "calmette" també se'n parla en el text, que acaba lloant l'obra sanitari d'Esquerra a la Comarca de l'Ebre.

J.Ferran Bel Querol

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1069473

   

EL COMBATE

El setmanari El Combate, d’efímera existència, es va publicar el 1916. Va sorgir en temps de l’alcalde monàrquic Juan Palau Miralles, en uns anys de manifest enfrontament entre els republicans, encapçalats per Alfred Escrivà, i els palauistes. Les pàgines de la premsa d’aquella època reflecteixen una enorme rivalitat política entre diversos col·lectius de la població ampostina. El Combate n’és un exemple. La finalitat de la publicació era criticar, sovint amb menyspreu, el marcel·linisme, sobretot a qui seria alcalde en temps de la Segona República, el propietari benestant Alfred Escrivà, i a Marcel·lí Domingo i el republicanisme que liderava.

El Combate es definia com a “Semanario defensor del obrero” i el seu director-propietari era Ramón Vaquer Ciurana. La redacció i administració del periòdic estava domiciliada al carrer Major, número 32. El preu de subscripció era d’una pesseta per trimestre i constava de quatre pàgines de 28 x 38 cm. La Biblioteca Nacional de Catalunya conserva des del número 6 (22-06-1916) fins al número 13 (10-08-1916). En aquells exemplars no hi ha publicitat i la impressió es va fer a l’anomenada “Imprenta de El Combate”. El setmanari no apareix citat a la  coneguda Història de la premsa catalana  de J.Torrent i R.Tasis editada el 1966, que recull la producció periodística en català o bilingüe.  

Ramón Vaquer Ciurana, 26 anys, solter, havia nascut a Coves de Vinromà (Castelló). Quan residia a Amposta s’establí com a “marmolista y lapidario” i tingué un taller al carrer Major. Sembla que es vincularia al PSUC i en temps de la Guerra Civil va ocupar diversos càrrecs, com el de fiscal del Tribunal Popular de Tarragona. A Amposta havia dirigit també el periòdic republicà El Faro, però arribaria a mostrar una profunda animadversió contra Alfred Escrivà i els seus seguidors, sobretot quan el jutge va decretar el seu processament per injúries arran d’una denúncia de l’alcalde Palau per un article aparegut a la publicació republicana. Vaquer defensava la seua innocència i feia responsable (i autor) de l’escrit el mateix Escrivà. La relació amb Palau va acabar sent molt bona. Els republicans deien que l’alcalde era l’inspirador de El Combate, qui veritablement el dirigia, però Vaquer negava qualsevol participació de Palau, encara que reconeixia el respecte i l’afecte que li professava, a la vegada que l’admirava i l’elogiava per la seua gestió.    

La campanya que contra el marcel·linisme dugué a terme El Combate va ser beneïda pels grups opositors. Els tradicionalistes de La Tradición escrigueren: “Felicitamos y damos un abrazo al nuevo colega de Amposta El Combate por su loable tarea de desenmascarar «pillets y granujes» en bien del pueblo obrero”. Contràriament, per a la premsa republicana el nou setmanari, on es llegien insults i mentides, mostrava la maldat de Palau.

Només una secció, amb el títol “Latigazos”, es repeteix a les pàgines dels exemplars consultats, que servia per malparlar dels dirigents i els periòdics marcel·linistes.  El Faro (Amposta), El Pueblo (Tortosa) i La Voz de Ulldecona, que tenia com a redactor-cap José Nofre, a qui Ramón Vaquer anomenava “nofrito”, sofriren la ira de El Combate. El setmanari palauista era un conglomerat d’articles, la majoria anònims o firmats amb pseudònims, que criticaven amb duresa les actuacions dels republicans i les notícies o opinions que difonien a les seues publicacions. També hi havia alguns textos que lloaven l’administració de l’alcalde o tractaven temes diversos, com el moviment obrer. Pel que fa a l’obrerisme, el periòdic enaltia les actuacions a favor dels treballadors per part de Palau i qüestionava l’actitud de l’oposició envers les classes humils.    

JOSEP FERRAN BEL QUEROL      

Copyright

   

Miscel·lània Ampostina XXV

El Diluvio (Barcelona), núm. 278 (21-10-1035), p. 16.

El Diluvio va aparèixer a Barcelona el 1879. Era un periòdic d'orientació republicana i anticlerical, adreçat a les classes populars, que tingué molt de renom i on publicaren escriptors i periodistes coneguts. Va deixar d'editar-se el 25 de gener de 1939, quan les tropes franquistes eren prop de Barcelona. El diari es pot consultar a través del portal d'accés obert ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

El dia 21 d'octubre de 1935 apareixen uns reportatges d'Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs. La informació d'Amposta es pot llegir a la pàgina 16. Es parla de la situació, la importància econòmica de l'arròs i d'altres temes, com edificis importants, la Castellania o l'himne de la ciutat, que apareix publicat, encara que la qüestió més rellevant és la política local. El diari ataca contundentment a l'alcalde Palau i recorda la lluita d'una ciutat contra el caciquisme: "es una ciudad que vive aún en lucha encarnizada con el canciquismo más cerril. La indomable voluntat de los ampostinos ha logrado, empero, afianzar victoriosamente una organización republicana frente del cacique, al que gana batalla tras batalla y, a no dudar, derrotará definitivamente en cuanto la voluntat popular pueda manifestarse". 

És l'època del segon mandat de Juan Palau (1934-1936), d'uns mesos de durs enfrontaments entre els republicans i els palauistes. Són dies convulsos, de protestes i detencions, de revolució i caciquisme. I a Amposta, la convivència va ser especialment complicada, en el context del bienni conservador i els Fets d'octubre, essent alcalde Juan Palau Miralles.

Per saber-ne més:

Bel Querol, Josep Ferran. «Juan Palau, l’alcalde d’Amposta (breus apunts d’una intensa vida política)». Recerca, [en línea], 1, n.º 15, pp. 87-126,


https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/277236

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/consulta/resultados_busqueda_restringida.do?idOrigen=62361&tipoResultados=PAG&id=62363&posicion=51

Miscel·lània Ampostina XXIV

José Ruy Fernández de "Los Exploradores de España".
Notes d'Amposta. Gener 1919.

"Los Exploradores de España" fou una associació fundada el 1912 que s'inspirava en els coneguts boy scouts. Va rebre el recolzament personal d'Alfons XIII i del dictador Primo de Rivera, però també va ser qüestionada per la seua evolució institucional, de caràcter militaritzat i supeditada al poder. L'any 1940 seria suspesa, perquè el nou règim no acceptaria la dependència d'organismes internacionals.

La premsa de Tortosa se'n va fer ressò de l'arribada a Tortosa, el 1916, de José Ruy Fernández, que recollia informació de les poblacions que hi trobava en el recorregut des de Saragossa fins a la desembocadura de l'Ebre. José Ruy era instructor-cap dels exploradors de Segòvia i catedràtic de l'Escola Normal. El mes de novembre de 1918 oferia una conferència a Tortosa, on demanava la participació de les "clases pudientes" per promoure a la ciutat una institució que defensava el patriotisme, la higiene i la disciplina. El gener de 1919 també hi ha notícies de les gestions de José Ruy per formar grups de boy scouts a diverses poblacions de les Terres de l'Ebre, així com de la visita que va fer a Amposta: "con el fin de adquirir datos estadísticos e históricos de Amposta se encuentra en aquella ciudad nuestro particular amigo D.José Ruy-Fernández López, catedrático de la Normal de Segovia y delegado de los Exploradores de España". (El Restaurador, 8-1-1919)




Copia exacta de las notas que lleva consigo sobre esta Ciudad de Amposta tanto Estadísticas como Históricas el excursionista miembro activo de la Institución Nacional "Los Exploradores de España", D. José Ruy Fernandez. (Font: Museu de les Terres de l'Ebre)


El text que escrigué José Ruy recull dades i informació de la ciutat d'Amposta a principis de 1919. En primer lloc ens descriu l'emplaçament, les vies de comunicació, la riquesa econòmica, la hidrografia i el clima. Pel que fa a l'urbanisme explica com ha vist la majoria de carrers: "calles en su mayoría rectas y espaciosas dotadas de buenas aceras, a sus lados laterales...". Les grans obres que es dugueren a terme aquells anys a Amposta mereixen una explicació més acurada. En la descripció de les Escoles, el Pont Penjant i les Cases Barates hi ha referències tècniques i un gran nombre de dades de la seua construcció. La figura de l'alcalde Juan Palau és exaltada, com a promotor d'estes grans obres urbanístiques. També hi ha informació sobre l'església, les diferents indústries arrosseres i societats, així com dels cafès, les fondes o la pesca a les basses. És força interessant la detallada descripció de les instal·lacions i el funcionament del molí que va visitar, el de Vicente Cercós.

Miscel·lània Ampostina XXIII

Diccionario geográfico de España.
Madrid: Ediciones del Movimiento, c.1956-1961, 17 v.

Els 17 volums del Diccionario geográfico de España es poden consultar a la Biblioteca Pública de Tarragona i pertanyen al fons de l'antiga Biblioteca Popular. La descripció d'Amposta la trobem al segon volum. Els temes que tracta són: relieve, costas, agricultura, pesca, canteras y minas, industria, comercio, comunicaciones, población, el pueblo, la casa típica, historia, arqueología, costumbres, el traje típico, deportes, espectáculos, mejoras observadas desde 1940, obras realizadas exclusivamente por el Estado, alojamientos, enseñanza, sanidad, aistencia religiosa, anejos (Balada, Encrusa, la Carrova, etc.). El capítol d'Amposta està signat pel conegut i prestigiós professor Francisco Esteve Gálvez. La informació detallada que ens ofereix és producte d'una rigorosa observació i d'un acurat estudi, per la qual cosa l'obra és una referència ineludible en qualsevol recerca sobre l'Amposta de la postguerra. 

Miscel·lània Ampostina XXII

LABORDE, Alexandre
Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1807-1818), 4 v.
París: De l'imprimerié de Pierre Didot l'ainé.

Alexandre Louis Joseph, marquès de Laborde, arqueòleg i polític francès, descendent d'espanyols per part de pare, arriba a Espanya com agregat de l'ambaixada i recorre la península entre 1800 i 1805. Ajudat per un equip d'autors va publicar l'Itinéraire descriptif de l'Espagne (1809) i Voyage pittoresque et historique en Espagne, una obra qualificada com a monumental, precisa, erudita i molt acurada. Els seus quatre volums contenen informació sobre història política i civil. Hi ha més de 900 gravats i molta documentació de monuments arqueològics. La coneguda Description de la Catalogne, el primer volum, va tenir una edició en espanyol, molt limitada, que es va publicar el 1806 a Madrid. Un còpia digitalitzada en francès de tota l'obra es pot consultar a través de la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional de España.

LES POSSIBILITATS D'AMPOSTA.

La informació que Laborde recull d'Amposta és molt breu. Cal esmentar, però, que tot i que considera Amposta un petit poble, pobre, d'uns 1500 habitants, hi veu moltes possibilitats de desenvolupament si l'Ebre fora navegable i es pogués aprofitar el Canal Marítim. 

http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000012583&page=1

Miscel·lània Ampostina XXI

RIERA Y SANS, Pablo

Diccionario geográfico, estadístico, histórico, biográfico, postal, municipal, marítimo y eclesiástico de España y sus posesiones de ultramar / publicado bajo la dirección de Pablo Riera y Sans ; con la colaboración de varios distinguidos escritores

Barcelona : Imprenta y librería religiosa y cientifica del heredero de Pablo Riera, 1881-1887.

AMPOSTA EL DARRER TERÇ DEL S.XIX, SEGONS EL DICCIONARI GEOGRÀFIC DE PABLO RIERA.

El diccionari que dirigí Pablo Riera amplia, gràcies al coneixement de noves dades, el gran diccionari de Madoz. L'actualització de la informació permet als autors la realització d'un nou diccionari geogràfic; una obra important, però que en la recerca cal contrastar amb altres documents. El cens de població és el de 1877. La informació que ens proporciona d'Amposta és diversa, des de dades econòmiques i demogràfiques fins a una destacada ressenya històrica. La situació geogràfica, el comerç, l'ensenyament i la indústria són algunes informacions que ens proporciona el text. 

Els 12 volums del diccionari es poden consultar en línia, gràcies a les còpies digitals de la Biblioteca Digital de Castilla y León.


https://bibliotecadigital.jcyl.es/es/consulta/registro.cmd?id=24173

Miscel·lània Ampostina XX

CORTÉS y LÓPEZ, Miguel
Diccionario geográfico-histórica de la España Antigua.
Tarraconense, Bética y Lusitana. T.III
Madrid: Imprenta Real, 1836

L'ANTIGA HIBERA, LA GRAN INCÒGNITA.

Les fonts arqueològiques semblava que no havien determinat encara l'emplaçament de l'antiga Hibera, la gran ciutat dels ilercavons al tram inferior de l'Ebre. L'estudi d'autors clàssics ( és conegut que l'historiador romà Titus Livi escriu sobre la ciutat quan es refereix a la Segona Guerra Púnica), de les monedes i altres restes oferien dubtes raonables; era Tortosa, Amposta, o  també podia ser Sant Carles de la Ràpita o un altre indret. Els darrers anys però, diversos estudis han relacionat Tortosa i Hibera, com esmenta la mateixa pàgina web del Museu de Tortosa: Probablement estava situada on avui es troba Tortosa, tal com indiquen monedes d'època romana i altres restes descobertes en aquesta ciutat.  La descoberta el 2007 d'un mur en el casc antic de Tortosa abonà la hipòtesi tortosina. Segons el coordinador de les excavacions de la URV, l'arqueòleg Jordi Diloli, Amposta semblava descartada: Pero Diloli sostiene que el asentamiento ibérico descubierto en Amposta es demasiado pequeño para poder ser atribuido a una ciudad de la trascendencia de Hibera, cosa que no sucede con Tortosa (La Vanguardia, 8-10-2007). Els doctors Jordi Diloli i Ramon Járrega dirigiren la tesi doctoral: "D'Hibera a Dertosa. Ciutat i territori al baix Ebre entre els segles III a.n.E i III d.n.E." de Ramon Ferré Anguix, que fou presentada el 2015. L'autor ho té clar, segons escriu a les conclusions finals després de la recerca: La situació de la ciutat d’Hibera en l’emplaçament de l’actual Tortosa s’ha recolzat fins fa poc temps en tot un seguit de sòlids arguments de diferent naturalesa, als quals avui en dia es pot afegir l’evidència arqueològica, de tal forma que la coincidència de la ciutat ibèrica amb la posterior Dertosa es pot donar per comprovada. 

El canonge, polític i historiador aragonès Miguel Cortés situava l'emplaçament de l'antiga Hibera a Amposta, i ho justificava a partir de l'anàlisi de diverses fonts. En el seu diccionari geogràfic-històric, publicat el 1836, Amposta apareix a les pàgines 37, 91, 392 i 460. El diccionari geogràfic-històric de l'Espanya Antiga podem consultar-lo a través de Google LLibres o a la pàgina virtual de la Biblioteca Digital Hispánica de la BNE. 

.

Miscel·lània Ampostina XIX

FRÍGOLA, Vicente.
Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña,
Imprenta de la viuda e hijos de D. Antonio Brusi. Barcelona, 1924.




AMPOSTA SEGONS EL PRIMER NOMENCLÀTOR CATALÀ


El militar Vicente de Frígola va publicar el primer nomenclàtor dels municipis del Principat, segons es llegeix a la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1824 era l'intendent general de l'exèrcit a Catalunya. Pel que fa a Amposta, una villa del corregimiento de Tortosa  de jurisdicció reial, podem llegir informació del nombre de veïns (unitats familiars, no habitants), l'economia, el cadastre i la distància. El llibre es pot consultar a traves de Google Llibres.