El
setmanari El Combate, d’efímera
existència, es va publicar el 1916. Va sorgir en temps de l’alcalde monàrquic Juan
Palau Miralles, en uns anys de manifest enfrontament entre els republicans,
encapçalats per Alfred Escrivà, i els palauistes. Les pàgines de la premsa
d’aquella època reflecteixen una enorme rivalitat política entre diversos col·lectius
de la població ampostina. El Combate n’és
un exemple. La finalitat de la publicació era criticar, sovint amb menyspreu,
el marcel·linisme, sobretot a qui seria alcalde en temps de la Segona
República, el propietari benestant Alfred Escrivà, i a Marcel·lí Domingo i el
republicanisme que liderava.
El Combate es
definia com a “Semanario defensor del obrero” i el seu director-propietari era Ramón Vaquer Ciurana. La redacció
i administració del periòdic estava domiciliada al carrer Major, número 32. El
preu de subscripció era d’una pesseta per trimestre i constava de quatre pàgines
de 28 x 38 cm. La Biblioteca Nacional de Catalunya conserva des del número 6
(22-06-1916) fins al número 13 (10-08-1916). En aquells exemplars no hi ha publicitat
i la impressió es va fer a l’anomenada “Imprenta de El Combate”. El setmanari
no apareix citat a la coneguda Història
de la premsa catalana de J.Torrent i
R.Tasis editada el 1966, que recull la producció periodística en català o bilingüe.
Ramón
Vaquer Ciurana, 26 anys, solter, havia nascut a Coves de Vinromà (Castelló).
Quan residia a Amposta s’establí com a “marmolista y lapidario” i tingué un
taller al carrer Major. Sembla que es vincularia al PSUC i en temps de la
Guerra Civil va ocupar diversos càrrecs, com el de fiscal del Tribunal Popular
de Tarragona. A Amposta havia dirigit també el periòdic republicà El Faro, però arribaria a mostrar una profunda animadversió contra Alfred
Escrivà i els seus seguidors, sobretot quan el jutge va decretar el seu processament
per injúries arran d’una denúncia de l’alcalde Palau per un article aparegut a
la publicació republicana. Vaquer defensava la seua innocència i feia responsable
(i autor) de l’escrit el mateix Escrivà. La relació amb Palau va acabar sent
molt bona. Els republicans deien que l’alcalde era l’inspirador de El Combate, qui veritablement el
dirigia, però Vaquer negava qualsevol participació de Palau, encara que
reconeixia el respecte i l’afecte que li professava, a la vegada que l’admirava
i l’elogiava per la seua gestió.
La
campanya que contra el marcel·linisme dugué a terme El Combate va ser beneïda pels grups opositors. Els tradicionalistes
de La Tradición escrigueren: “Felicitamos
y damos un abrazo al nuevo colega de Amposta El Combate por su loable tarea de
desenmascarar «pillets y granujes» en bien del pueblo obrero”. Contràriament,
per a la premsa republicana el nou setmanari, on es llegien insults i mentides,
mostrava la maldat de Palau.
Només
una secció, amb el títol “Latigazos”, es repeteix a les pàgines dels exemplars
consultats, que servia per malparlar dels dirigents i els periòdics
marcel·linistes. El Faro (Amposta), El Pueblo (Tortosa)
i La Voz de Ulldecona, que tenia com
a redactor-cap José Nofre, a qui Ramón Vaquer anomenava “nofrito”, sofriren la
ira de El Combate. El setmanari
palauista era un conglomerat d’articles, la majoria anònims o firmats amb
pseudònims, que criticaven amb duresa les actuacions dels republicans i les
notícies o opinions que difonien a les seues publicacions. També hi havia
alguns textos que lloaven l’administració de l’alcalde o tractaven temes
diversos, com el moviment obrer. Pel que fa a l’obrerisme, el periòdic enaltia
les actuacions a favor dels treballadors per part de Palau i qüestionava
l’actitud de l’oposició envers les classes humils.
JOSEP FERRAN BEL QUEROL
Copyright
