Tortosa
y su comarca. Guía oficial 1928.
“Patrocinada por el Excelentísimo
Ayuntamiento de Tortosa y publicada bajo los auspicios de su Cámara Oficial de
Comercio, Industria y Navegación”
Barcelona: Ediciones Gráficas, 1928.
UNA
MAGNÍFICA FONT DE CONSULTA
La Guía oficial 1928 de Tortosa i altres
municipis destacats de les Terres de l’Ebre és una important font d’informació
per conèixer la vitalitat del territori en aquells anys. L’Arxiu Comarcal del
Baix Ebre (abans Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre) conserva un
exemplar, a la col·lecció local de llibres antics.
Les poblacions
que, a banda de Tortosa, tenen un capítol propi a la guia són: Amposta, Roquetes, Ulldecona, la Sénia, Santa
Bàrbara i Xerta. Altres capítols estan dedicats a l’Observatori de l’Ebre,
l’Estació Arrossera del delta de l’Ebre, Cardó,…; el darrer apartat és un nomenclàtor
on hi ha informació de la resta de pobles i ciutats del partit judicial de
Tortosa. És força interessant, així mateix, l’índex de consulta comercial i els
horaris dels autobusos, el vapor Anita, la canoa Delta, els trens i el Carrilet
(el ferrocarril Tortosa-La Cava).
La informació
que la guia ens ofereix d’Amposta, en castellà i traduïda al francès, és
diversa. Un tema destacat és l’activitat comercial, amb la publicitat dels
comerços i altres serveis. La descripció d’Amposta, la segunda ciudad del partido, inclou breus referències de la
indústria, les produccions, la població i la situació geogràfica, i una pàgina
sencera està dedicada al Casino i la seua història. Alguns episodis històrics
mereixen l’interès de l’autor, que escriu des de l’antiguitat fins a la primera
guerra carlina. En aquest sentit, és curiós quan s’identifica l’antiga Ibera (no es coneix actualment
l’emplaçament exacte) amb la ciutat d’Amposta. Del caràcter dels ampostins es
diu: Los hijos de Amposta se distinguen
por su actividad y honradez. Sienten por su ciudad un verdadero culto, lo que
permite al que se propone introducir mejoras en la ciudad o intenta algo que
pueda ser de utilidad a la misma, disponer del más firme apoyo para llevar
adelante sus proyectos.
EN TEMPS DE PRIMO DE RIVERA.
El cop d’Estat
del capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera el setembre de 1923 fou
vist, per alguns sectors de la població,
com l’oportunitat de regenerar la vida política. La realitat però, va ser molt diferent; uns
cacics van ser substituïts per uns altres i foren suspesos els mecanismes
electorals. A Amposta, molts liberals
van veure la possibilitat de desfer-se de l’alcalde Palau. El monàrquic Juan
Palau havia donat suport a la dictadura primoriverista, però l’odi que s’havia
guanyat dels seus adversaris i la sospita d’engany en algunes gestions va determinar
que es dictés una ordre d’empresonament contra ell, el secretari i el primer
tinent d’alcalde. Al Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona es
publicaren les ordres de detenció. En el cas de Palau es deia: Palau Miralles, Juan, de estado casado, de
profesión propietario, de 56 años de edad, domiciliado últimamente en Amposta,
en donde fué Alcalde, y cuyo actual paradero se ignora, procesado en causa por
falsedad, comparecerá en término de cinco días rejas adentro de la cárcel de
Tortosa, para notificarle el auto de procesamiento y prisión, dictado en dicha
causa; bajo apercibimiento de ser declarado rebelde, si no lo verifica. Tortosa
14 de Diciembre de 1923... Finalment la justícia els absolgué, i entre els
fidels seguidors es desfermà l’eufòria.
La dissolució
dels ajuntaments que va decretar el Directorio Militar va determinar el
nomenament d’un nou consistori i els palauistes
estaven convençuts que s’inspiraria en l’anterior, ja que estava format per
decidits col·laboradors i bons amics seus. Juan Jornet fou el primer alcalde de
la dictadura primoriverista; després van ser nomenats: José Lorente, Juan
Esquerré i Juan Miralles.
En aquella època
succeí un fet molt important de la història d’Amposta: la creació de la Cambra
Arrossera. En la primera sessió de govern de la Cambra, el 6 de febrer de 1927,
es reconeixien un total de 326 socis fundadors i s'acceptaven 36 nous
ingressos. El primer president fou Manuel Huguet Masiá. Els socis eren sobretot
petits propietaris i arrendataris, fins i tot molts també feien de jornalers.
Juntament amb aquesta massa social hi havia un grup de propietaris mitjans,
així com diverses persones benestants i amb prestigi, que tenien formació i
ocuparen càrrecs directius. Possiblement un cert altruisme esperonà aquests dirigents,
que participaven en política i exercien altres professions, però també és
evident que ara podrien defensar millor els seus interessos econòmics. El paper
del primer secretari, el metge José Lorente Pérez, és fonamental en el
naixement de la cooperativa ampostina. En l’assemblea general fundacional se’l
reconeixia com el verdadero fundador,
perquè tingué la idea i aconseguí engegar el projecte. En el transcurs de la dictadura de Primo de Rivera i durant el
franquisme, José Lorente va destacar en la política municipal i ocupà diversos
càrrecs. Cap de la Unión Patriótica, fou nomenat alcalde l’any 1923, una tasca
que desenvoluparia fins el 1926.
Fonts:
BEL
QUEROL, J.F.:
. La Cambra Arrossera d’Amposta (1927-2003), inèdit.
. “Juan
Palau, l’alcalde d’Amposta (breus apunts d’una intensa vida política), a
Recerca 15 (2013), p. 87-126.
Josep Ferran Bel Querol
