CLIVILLER, José
Descripción topográfica de la mayor parte de los pueblos, caminos, ríos, torrentes, arroyos y barrancos de la provincia de Tarragona.
Tarragona: Imp. de Miguel Puigrubí, 1839.L’estudi de José Cliviller de la província de Tarragona té en compte els límits fixats en la divisió provincial de 1833. La descripció topogràfica recull el nombre d’habitants de les poblacions, les vies de comunicacions, les produccions agràries, el comerç i la indústria. El llibre es pot consultar al fons de la Biblioteca de Catalunya digitalitzat per Google Llibres.
El nom d’Amposta el
podem trobar en diverses pàgines del llibre, quan l’autor escriu sobre alguns
itineraris: De Tortosa al reino de
Valencia pasando por Ulldecona (p.90); De
Tarragona al reino de Valencia pasando por Villaseca, Cambrils, Hospitalet,
Coll de Balaguer, Perelló y Amposta (p.94); i sobretot quan explica, a la
pàgina 91, el recorregut De Tortosa al
reino de Valencia pasando por Amposta y la Rápita.
Amposta en temps de la Primera Guerra Carlina (1833-1840)
La descripció
d’Amposta apareix a la pàgina 92. Ens crida l’atenció la referència a les
fàbriques de regalèssia i de sabó, considerada com una de les millors
d’Espanya, així com la importància de l’Encanyissada i la serra del Montsià. El
text també ens dóna informació del canal de navegació, el pas de l’Ebre, les
produccions agràries i el castell.
En la descripció s’esmenta la guerra dels
Set Anys, la primera de les guerres carlines, que enfrontaren els partidaris
dels drets dinàstics de Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII, i els defensors
de la filla d’este, Isabel II. La primera de les tres guerres civils espanyoles
que marcaren el segle XIX s’inicià el 1833 amb la mort de Ferran VII. Segons la
Historia de Amposta (1975) el general
Cabrera va posar setge a Amposta l’octubre de 1837, però no aconseguí
ocupar-la, siendo defendida
valerosamente. Es diu que les tropes carlines s’haurien amagat algun cop
pels voltants de les llacunes del Delta, aprofitant la densa vegetació de
joncs, espadanyes i canyissos (Hojas
Selectas, 1902).
Per aprofundir en el tema del carlisme a
Amposta és interessant la fitxa (pdf) Carlisme
a Amposta, de la col·lecció Any
Cabrera (2n centenari del naixement de Ramon Cabrera, 2006), realitzada per
Màrius López. La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) fou la que tingué més
incidència, amb l’ocupació finalment d’Amposta per part del cap carlí Pasqual
Cucala el 21 de febrer de 1874. D’aquells anys ens queden les restes de murs
defensius que es construïren al recinte del castell d’Amposta. Sembla ser que a
l’inici de la tercera guerra s’aixecaren unes fortificacions, amb materials que
aportaren els veïns (Catàleg del patrimoni històric, artístic i
arquitectònic, pdf, 2007); d'altra banda, Cliviller ens informa de les construccions realitzades
al castell en temps de la primera guerra.
Josep
Ferran Bel Querol