Descripción
del Corregimiento de Tortosa (manuscrito)
S.XVIII
El
corregiment de tortosa
El decret de Nova
Planta de Felip V va imposar, el 1716,
una nova organització administrativa de les terres catalanes. El model
que s’implantà fou el castellà, i l’antiga vegueria de Tortosa es convertí en
el corregiment de Tortosa. Un total de dotze corregiments substituïren les
vegueries i les sots-vegueries del Principat.
Forma el Corregimiento de Tortosa el termino General de
Tortosa, la Castellanía de Amposta y la Ribera del Ebro...; amb estes paraules comença la descripció del corregiment que podem
consultar al fons digitalitzat de la Biblioteca Digital Hispánica (Biblioteca
Nacional de España). El text ens diu que hi ha 1 ciutat, 6 vil·les, 33 llocs, 2
veïnats..., però que només la ciutat,
els veïnats i 9 llocs són de jurisdicció reial, entre ells Amposta. Al final del llibre trobem un mapa del
corregiment de Tortosa (imatge), que també podem veure a la web de l’Institut
Cartogràfic i Geològic de Catalunya, on apareix el nom de l’autor i l’any: comte de Darnius, 1716.
El LUGAR DE AMPOSTA
La descripció d’Amposta
ens explica que Amposta es lugar, las
jurisdicciones son del Rey, tiene 75 casas juntas con 298 habitantes, su situacion
es llana cerca del rio Ebro; linda por levante con Tortosa, a medio dia con
Alcanar, a Poniente con Ulldecona y Galera, y a Tramontana con Tortosa. Gràcies a l’esmentada obra podem conèixer
dades interessants del territori, com que a Ulldecona hi havia 340 cases i 1.200
habitants, a Tortosa 1.100 cases i 5.343 habitants, o que la Ràpita es un convento de monjas de la religion de
San Juan derruido i que el Port dels Alfacs era un grande puerto seguro por todos tiempos, com es llegeix
textualment.
Amposta es consolidà com a nucli de població el segle
XVIII. L’explotació de la sosa i la barrella fou important per a la seva economia.
Són conegudes les desavinences amb Tortosa respecte el dret dels tortosins i
altres veïns de la comarca de segar sosa en terres d’Amposta, que volia
reservar la producció pels seus veïns i obtenir ingressos fiscals mitjançant
l’arrendament de les terres comunals on s’explotava la sosa, que es
comercialitzava o s’emprava per fer sabó a la fàbrica del castell. El plet
entre Tortosa i Amposta es va resoldre el 1756, reconeixent el dret dels
tortosins a segar sosa al terme d’Amposta i a disposar-ne lliurement.
També en el segle
XVIII, la construcció del canal de navegació entre Amposta i la nova població de
Sant Carles de la Ràpita va afavorir el creixement d’Amposta. Els ingressos
resultants del cobrament pel pas dels ramats pels lligallos o les concessions
de terres de l’Estat a veïns d’Amposta són altres factors que ajudaren l’economia
ampostina. El 1773 s’iniciaren les obres de la nova església parroquial de
l’Assumpció, segons s'escriu a Historia de
Amposta (1975) perquè l’antiga església era insuficient per l’augment
demogràfic i pel nombre de persones foranes que per les obres de la nova
població de Sant Carles i el traçat de la carretera a Barcelona acudien el dies
de precepte.
Josep Ferran Bel
Querol