Solidaridad Obrera, 20 de
gener de 1937.
Època VI, número 1489.
Solidaridad Obrera naix el 1907 a Barcelona com a portaveu de la federació sindical que
portava el mateix nom. Al llarg de la seua llarga història, fins a l’actualitat,
ha passat per diferents etapes i ha superat moltes vicissituds. La “Soli”, com
popularment es coneix, és una font primària valuosa per al coneixement del
moviment anarcosindicalista, com a òrgan
de la Confederació Regional del Treball a Catalunya i com a portaveu de la
CNT-AIT d’Espanya. En l’època republicana, el
diari va finalitzar el 25 de gener de 1939 la llarga etapa accidentada, amb
suspensions i tancaments, que havia iniciat l’agost de 1930.
El
CEDALL (centre de documentació antiautoritari i llibertari) dugué a terme la
digitalització de Solidaridad Obrera;
un procés que dirigí l’historiador Paco Madrid. A la web del centre es poden
consultar els números des de la fundació fins el 1939, agrupats en les
diferents èpoques de la vida del periòdic. També hi ha exemplars digitalitzats
de diversos anys a la hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya, a
la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, al dipòsit digital de documents de
la UAB o al Catàleg de Publicacions Sindicals Clandestines. Solidaridad Obrera pot trobar-se igualment
en altres biblioteques i arxius, com la Biblioteca de Catalunya.
El
reportatge publicat d’Amposta en la sèrie “Solidaridad
Obrera” por las comarcas catalanas recull, encara que de manera resumida, els trets bàsics del que fou la Col ·lectivitat General d’Amposta i l’obra dels
anarcosindicalistes a la capital del Montsià, que es convertí en la capital
cenetista de les Terres de l’Ebre. La
informació que ens ofereix repassa alguns dels canvis que es donaren al
municipi ampostí amb el Consell Municipal constituït per la CNT i la UGT l’octubre
de 1936, que presidia Francesc Pallarés Drago de la UGT i el cenetista Enric
Morales Grau era l'alcalde-suplent.
Pel
que fa a l’Ajuntament, la no participació dels partits republicans es
justificava, segons José Tomás Conde de la CNT, perquè es público y está al convencimiento de todos, que no existen en Amposta
partidos Republicanos, toda vez que se disolvieron estos para ingresar en la
Unión General de Trabajadores... Tot i així, J.Talarn i E.Vives, signant com
a president i secretari d’ERC d’Amposta respectivament, enviaven una carta al
conseller de Seguretat Interior explicant que el jutjat estava tancat, que no
pogueren presentar la llista de regidors republicans (segons les ordres de la
Generalitat) i que segons rumors, es
desprèn que el referit Comitè es va anomenar ell mateix “Consell Municipal
Local” prescindint del nostre partit i de la Unió de Rabassaires, entitats mes
antigues que la C.N.T. i U.G.T. que la componen.
El gener de 1937 es constituïa un
nou consell, presidit pel cenetista Joan Reverter Nolla, que incorporava dos
membres de la Unió de Rabassaires a la conselleria o departament d’agricultura.
Una vegada més es recordava, citant una acta del setembre de 1936, la
dissolució d’ERC a nivell local i l’entrega de les claus de la seu social (el
Casino) a la UGT i el Partit Socialista. El juny de 1937, després dels fets de
Maig, un nou Ajuntament es constituïa a Amposta, només amb representants de la
CNT (Joan Reverter d’alcalde) i de la UR; ERC i el PSUC, que llavors van
decidir no formar-hi part, finalment s’incorporarien a principi de juliol.
(Centro Documental de la Memoria Histórica, PS-Barcelona_Generalitat,297,1)
(Centro Documental de la Memoria Histórica, PS-Barcelona_Generalitat,297,1)
Pel
que fa al text de Solidaridad Obrera,
ens ofereix informació de: com es vivia a la rereguarda, la Col·lectivitat, l’ajuda
al front, les millores i els projectes municipals, el racionament i
l’avituallament de la població, etc.
TEMPS CONVULSOS
Eren
temps de guerra i revolució. L’aixecament militar franquista el juliol 1936
havia iniciat un període trist en la història de la Segona República. La
resposta popular desencadenada en contra dels facciosos comportà també la persecució de religiosos i gent acomodada per part de grups d'incontrolats. La
constitució a Catalunya del govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas el
setembre de 1936 cercava acabar amb la violència social, posar ordre a la
rereguarda i intervindré decididament en l’economia per frenar el feixisme. El
Decret de col·lectivitzacions de la Generalitat (24 d’octubre de 1936) oferia
un marc legal al procés col·lectivista engegat fins llavors. Al camp, els
dirigents anarcosindicalistes catalans havien acordat que calia respectar la
petita propietat agrària, ja que la col·lectivització forçosa podia resultar
catastròfica per a Catalunya. En el cas d’Amposta (i altres poblacions de les
Terres de l’Ebre) el sector de la CNT proper a la FAI ja havia exposat anys
abans la seua solució:
En algunos pueblos de
España los campesinos se apoderan de las tierras y se las reparten como buenos
hermanos, en otros pueblos se proclama el comunismo libertario, en fin, estamos
en plena revolución social; y por eso los trabajadores de Amposta que
representan la vanguardia revolucionara de toda la comarca tienen el deber
sagrado, de ayudar a los trabajadores de San Carlos, de San Jaime, de la Cava,
de la Aldea; en fin, de todos los pueblos limítrofes, a que se organicen y
juntos con nosotros implantar el comunismo libertario despues de haber
destruido todas las malas hierbas que nada producen...
(El
Explotado , 10-12-1932.)
La
Col·lectivitat General d’Amposta, inicialment fundada per la CNT i la UGT, se’n féu càrrec de finques i béns, com ara
maquinària i magatzems, que s’incautaren
a propietaris que eren considerats de dretes, reaccionaris o facciosos, de
vegades es diu que pertanyien a la Lliga o eren partidaris del cacic del poble (referint-se a l’exalcalde
Palau). Els expedients de confiscacions que la Col·lectivitat va enviar a la
Comissió de Responsabilitats de la Generalitat el juliol de 1937 són una font important
per al coneixement de la història d’Amposta.
L’expedient de l’exalcalde Juan Palau Miralles n’és un exemple.
(Centro Documental de la Memoria Histórica, PS-Barcelona_Generalitat, 196,1-136)
Josep Ferran Bel Querol
PER A SABER-NE MÉS:
Per ampliar
el tema de l’anarcosindicalisme i la Col·lectivitat d’Amposta: PUJADES,
X.: “L’experiència col·lectivista al
Montsià durant la Guerra Civil (1936-39). La Col·lectivitat d’Amposta (I)”, Informatiu
del Museu del Montsià, nº 19 (abril 1989); FERRÉ, C.: La CNT al Montsià i Tortosa (1930-1939), Tortosa: Cooperativa
Gràfica Dertosense, 1993.; SALVADÓ,
J.: Perfils de la història d’Amposta II,
Ajuntament d’Amposta, 2006.; i El
Explotado (Amposta).
Pel tema de
les incautacions i la constitució
dels ajuntaments: expedients digitalitzats del Centro Documental de la Memoria
Histórica, a Salamanca, que es poden consultar a través del programa PARES
(Portal de Archivos Españoles) i a l’Arxiu Nacional de
Catalunya. L’Arxiu del Baix Ebre conserva unes fotocòpies d’aquesta
documentació confiscada que el
franquisme diposità a l’arxiu de Salamanca.
Per aprofundir en el tema de la municipalització d'empreses i serveis que dugué a terme l'Ajuntament cal consultar les actes del Ple municipal a l'Arxiu Històric del Montsià.