Amposta abans del Pont, anys 10.

Amposta abans del Pont, anys 10.
Fot. A. Toldrà Viazo. Col•l. J.Ferran Bel.

dissabte, 29 d’octubre de 2016

Miscel·lània Ampostina X

La Veu de Catalunya (Barcelona)
Nº11.177, 9 d’abril de 1932 (edició del matí)
 “Ciutats de Catalunya: Amposta”


EN TEMPS DE LA SEGONA REPÚBLICA

El diari en català La Veu de Catalunya (1899-1932) nasqué com a setmanari literari i polític el 1891. El 1899 es convertí en un diari polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista; Enric Prat de la Riba esdevingué el director. La col·laboració entre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya ha permés la digitalització del diari, que es pot consultar en xarxa a través del portal d’accés obert ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).


El reportatge d’Amposta de la sèrie “Ciutats de Catalunya” fou publicat l’abril de 1932. Un dels articles que apareix és la traducció de l’escrit que sobre Amposta es va publicar a la Guía Oficial de Tortosa y su comarca de 1928. També es poden llegir dos breus textos: “Agricultura i ramaderia”, on l’autor raona la necessitat de potenciar la cria d’animals, l’horta i els fruiters, i “la caritat ampostina”, que explica la creació i els inicis de la Beneficència Ampostina. El reportatge es completa amb dos magnífics escrits de Joan Torné i Balagué: un poema que porta per títol “Mestral” (signat amb el pseudònim Lluís de Montsià) i un esplèndid article, “Amposta, clau i via de l’Ebre”, que tracta el tema de la navegació fluvial.
































ALFRED ESCRIVÀ (UNES BREUS NOTES BIOGRÀFIQUES)

Alfred Escrivà Prades (Amposta, 1877-1959) era fill d’una família benestant, de Baldomero Escrivá (rico propietario y comerciante, segons la premsa) i de Ramona Prades. Juntament amb el seu germà Fernando (va tenir tres germanes més) se’n féu càrrec del molí que la mare havia comprar el 1900 i dirigí la banca Escrivá Hermanos, coneguda pel fatal atracament que s’hi perpetrà el 4 d’agost de 1934 que va causar la mort de Ricard Noé. Pel que fa al molí, es va cremar el 1912 i la família Escrivà en va edificar un de nou a un altre emplaçament.  

Industrial, propietari, banquer, polític… Alfred Escrivà era un home de prestigi, adinerat, que pogué dedicar-se a la vida social i política, a banda de les seves ocupacions. Va ser president del Casino d’Amposta, vicepresident de l’Asociación de Industriales Arroceros del Ebro, tresorer de la Sociedad Socorros Mútuos La Humanitaria… En l’aspecte polític era un republicà marcel·linista, seguidor de Marcel·lí Domingo, i durant anys encapçalà l’oposició contra l’alcalde monàrquic Juan Palau. Amb l’adveniment de la II República Espanyola el 1931, després de les eleccions del mes d’abril en les que triomfaren els republicans d’esquerres, Escrivà aconseguiria l’alcaldia. El nou consistori republicà es va plantejar des de bon començament acabar amb el partidisme i el caciquisme de l’època de Juan Palau; les crítiques al seu despotisme i arrogància havien marcat els darrers anys del seu govern. El mes de maig de 1931 Alfred Escrivà engegà la publicació la Fulla Municipal, que tenia la finalitat, es deia, de fer ben palesa davant de l’opinió pública l’obra administrativa de l’Ajuntament.

Les pàgines de la premsa de l’època recullen les fortes tensions polítiques que es visqueren aquells anys. Unes disputes que es poden llegir als òrgans portaveus dels diferents grups polítics d’Amposta: El Faro (1904), dels republicans; El Eco de la Comarca (1914), El Liberal (1905) i El Combate (1916), palauistes (nom que rebien els seguidors de l’alcalde Juan Palau); i La Actualidad (1922), òrgan dels liberals que s’oposaren a Palau. El Combate, per exemple, que es definia com el “Semanario defensor del obrero” i defensava la gestió de Palau a l’alcaldia, va criticar durament Alfred Escrivà, el marcel·linisme i els òrgans de premsa republicans del territori. Cacic, mentider, cínic... eren qualificatius que utilitzaren per titllar el cap de l’oposició republicana.

La CNT, i el sector proper a la FAI, tingué una destacada implantació a Amposta. Anys abans de la proclamació de la II República ja sorgiren les demandes dels anarquistes per unes millors condicions laborals en els treballs als arrossars, unes reivindicacions que aparegueren novament durant el mandat d’Escrivà. L’oposició a l’alcalde republicà d’un sector de la població, que es fa palesa en la vaga de setembre del 1931 que protagonitzaren els obrers del camp, va quedar reflectida en les pàgines de El Explotado (1932). Pels anarcosindicalistes ampostins, defensors de la implantació del comunisme llibertari, l’alcalde Alfred Escrivà tampoc era un polític honrat, a més, la idea que tenien dels partits polítics era evident: Los “Anarquistas” no necesitamos vendernos a ningun partido; todos los partidos nos son indiferentes, porque seria raro, muy raro, hallar un político honrado, y aprovechamos esta ocasión para decirle al pueblo de Amposta, que a nosotros tanto nos importa Palau, como Miralles, y como Escrivá, si tuviéramos que escoger a uno de los tres no escogeríamos a ninguno. (El Explotado núm.2, 3 de novembre de 1932). Anys després, el 1936, la Col·lectivitat General d’Amposta s’apropià de finques i béns de la família Escrivà, es digué que tenia suficients terres per conrear i moltes vegades s’havien perdut les collites per no treballar-les degudament, a més, l’ofici seu era banquer i desconeixia el conreu de les terres. La trajectòria política era l’aval que presentaria Alfred Escrivà per acreditar la seua fidelitat al règim republicà i així poder recuperar les propietats confiscades.

El 1938, quan vivia a Barcelona, adreçava un escrit a la Comissió de Reponsabilitats on feia constar la seva personalitat política: vàreig ésser diverses vegades Diputat provincial republicà pel Districte de Tortosa-Roquetes durant la Monarquia; primer Alcalde republicà d’Amposta en instaurar-se la República; Comissari de la Generalitat a les Comarques Tarragonines després de les eleccions del mes de Febrer de 1936 – durant un període breu, menys d’un mes– i Compromissari del Front d’Esquerres de la Província de Tarragona, en l’elecció del President de la República D. Manuel Azaña. I a més detingut durant alguns mesos a conseqüència dels fets del sis d’Octubre. A la Diputació participà en les comissions de Beneficència i Foment; també actuà de secretari i formà part de la Junta de Carreteres del Principat. Sembla ser que, després de ser escollit dues legislatures consecutives com a diputat provincial, el 1919 no sortí elegit i aparcà la carrera política uns anys.

Les eleccions de 1934 donaren novament el triomf a Juan Palau Miralles, ara del Partit Republicà Radical de Lerroux. Les crítiques a la gestió d’Escrivà no es feren esperar i, com havien fet els republicans el 1931, ara eren els palauistes els qui presentaren xifres i informes que recollien un suposat deute de prop de 100 mil ptes. Arran dels Fets del sis d’octubre de 1934 l’exalcalde Escrivà va ser empresonat. La revolució d’octubre havia estat sufocada, però la repressió va ser contundent i es va suspendre l’Estatut; entre els milers de detinguts d’arreu de Catalunya n’hi hagué més d’una trentena d’Amposta. El periodista Sebastià Campos, que també fou tancat al vaixell presó Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona, explica que si la Guàrdia Civil hagués fet cas de les acusacions de Palau el nombre de detinguts hauria estat de més de tres-cents, perquè els hi havia lliurat una extensa llista, amb tots els votants d’esquerra i persones benestants, de dretes, però que no el votaven; tres o quatre vegades refusà la guàrdia Civil la llista feta per Palau, i tres o quatre vegades tornà a lliurar-la aquest considerablement reduïda, fins que a l’últim, davant de tanta insistència, la guàrdia civil es decidí a posar mans a l’obra, requisà un autobús gran i s’endugué trenta-dos detinguts cap al vaixell. El primer d’aquesta llista era n’Alfred Escrivà, banquer, industrial, agricultor, home d’immillorable posició social, però d’uns sentiments esquerrans... La minoria republicana a l’Ajuntament va ser empresonada. Campos afegeix que les acusacions de Palau eren infundades perquè mesos després se’ls donà la llibertat.

Josep Ferran Bel Querol


Més informació a:
(Breu biografia d’Alfred Escrivà escrita per Albert Curto)
(“Els comissaris delegats, presidents de la Diputació en temps de la II República” de Lluís Brulles)
Premsa a: Biblioteca Virtual de Prensa Histórica i  XAC Premsa
BEL, J.F: “Juan Palau, l’alcalde d’Amposta (breus apunts d’una intensa vida política), a Recerca 15 (2013), p.87-126.
CAMPOS, S.: El 6 d’octubre a comarques. Tortosa, Dertosa, 1987 (1a ed. 1935), p. 68-69.
















































































Centro Documental de la Memoria Histórica,PS-BARCELONA_GENERALITAT,196,1 - 66 - Imagen Núm: 66 / 304

Centro Documental de la Memoria Histórica,PS-BARCELONA_GENERALITAT,196,1-196-Imagen Núm: 196 / 304